Yoko converteix les fotografies guardonades a l’edició en composicions pianístiques que plasmen tant la bellesa formal com l’atmosfera i el rerefons de cada imatge. Amb la seva creativitat i sensibilitat única, aconsegueix transformar allò visual en so, donant lloc a un diàleg artístic entre dos mons: cada peça sorgeix com la traducció melòdica d’una fotografia. Un viatge multisensorial i commovedor, on la música es converteix en pont per experimentar les emocions i relats que amaguen les imatges premiades a MontPhoto.
Comprar CD
Yoko Suzuki, pianista i compositora nascuda a Tòquio, va abraçar la música des de la infància: als tres anys va començar a tocar el piano i als cinc ja acompanyava el cor de l’església del seu pare. La seva passió per la música espanyola la va portar el 2001 a Barcelona per estudiar amb la llegendària Alicia de Larrocha, amb qui va compartir set anys de formació i amistat. A l’Acadèmia Marshall (fundada per Enrique Granados el 1901) va aprofundir i perfeccionar el repertori espanyol al costat de Carlota Garriga i inspirada per Carmen Bravo, vídua de Frederic Mompou.
Amb un talent que ha brillat a escenaris d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, ha captivat com a solista, amb orquestres i col·laborant amb el flamenc, a més de compondre per a projectes solidaris com en aquest cas.
Guardonada en concursos internacionals ha deixat empremta amb àlbums com Granados Piano; Cartes d’amor i Yoko Piano; Llàgrima de lluna. Des de Barcelona, segueix estenent ponts entre el Japó i Espanya, interpretant cada nota amb tendresa, energia i profunditat.
Foto: Kasia Biernacka
Brian Rajdl neda en el llac subterrani més gran del món descobert fins ara, situat al nord de Namíbia. El llac es troba ocult sota el desert del Kalahari, a la cova Dragon's Breath, a 60 metres de profunditat. Nedar en aquest embassament natural d'aigua cristal·lina és un luxe a Namíbia, el país que a vegades no veu ploure en 7 anys seguits.
Foto: Jing Shi
La foto va ser presa a les prades de l'altiplà tibetà de Qinghai. Les guineus del Tibet (Vulpes ferrilata) i les picas (Ochotona sp.) són depredadors i preses molt comunes aquí. Duen a terme caceres i fugides tots els dies. Em vaig fixar en una guineu del Tibet caçant, així que em vaig apropar lentament i vaig fer aquesta foto en el moment en què la guineu caçava una pika.
Foto: Alex Pansier
Comença el dia al setembre de 2024: desenes de milers de territs grossos (Calidris canutus) s'amunteguen a Snettisham, Norfolk, brillant amb la marea alta, conservant energia i esquivant als depredadors. Un ocell se separa breument, les seves ales brillen amb individualitat.
Foto: Ivo Niermann
Molts animals nocturns tenen un tapetum lucidum, una adaptació biològica dissenyada per millorar la visió a la foscor. Aquest efecte és conegut en els mamífers. Alguns insectes i aranyes també presenten aquest fenomen, malgrat que els seus ulls compostos tenen una estructura completament diferent de la dels ulls dels mamífers. La foto mostra una papallona nocturna (Noctuidae).
Foto: Norbert Kaszás
Vaig fer aquesta foto d'una vidalba (Clematis vitalba) al Parc Nacional de Duna-Ipoly. Vaig trobar aquesta llavor de clemátide congelada en el gel durant una sessió fotogràfica hivernal. Em va semblar molt interessant per la seva especial forma. Afortunadament, vaig poder il·luminar-la per darrere i així conseguir aquesta imatge.
Foto: Francisco Fernández García
Feta al capvespre el març del 2025 al Salar de Arizaro (Puna argentina), aquesta imatge amb dron mostra un con sedimentari eòlic que emergeix del llit salí. La llum daurada projecta la seva llarga ombra sobre la plana blanca, ressaltant les vetes estratificades i la textura granulada del con davant de les crostes de sal i esquerdes del primer pla.
Foto: Gaël Modrak
Tots els estius vaig a un llac del sud-est de França per a fotografiar els nenúfars (Nymphaeaceae) i els peixos que s'amaguen entre ells. Trobar l'equilibri adequat entre la llum, l'angle de visió i l'enquadrament en funció de la posició del sol, la densitat de les plantes i la claredat de l'aigua, requereix una gran varietat de fotos. M'apropo a ells amb el snorkel i movent-me amb molta precaució, per a no aixecar partícules del fons.
Foto: Amy Jones
Una vella tigresa indoxinesa (Panthera tigris corbetti) reclina el seu fràgil cos contra la paret del seu recinte en una granja de tigres del nord de Tailàndia. Durant més de 20 anys la van mantenir en aquesta gàbia i la van utilitzar com a màquina reproductora, engendrant cadells per a indústries que van des del turisme de tigres fins al comerç il·legal de parts del cos de tigres. Va ser rescatada per la Wildlife Friends Foundation Thailand (WFFT).
Foto: Alex Pansier
Una fulla solitària en forma de cor es llisca a la deriva per un rierol tardorenc a Den Bosch. El seu deixant dibuixa reflexos rítmics sota el pont com els versos d'un poema d'amor.
Foto: Rob Blanken
Aquesta sèrie tracta sobre la vida amorosa de gripaus i de les granotes. És una sèrie amb un punt d’ironia perquè la “vida amorosa” s’observa en part des de la perspectiva humana. A ulls humans és una autèntica orgia, amb nombrosos aparellaments i, fins i tot, trios de manera recurrent.
Foto: Javier Aznar
Les serps de cascavell han estat símbols de renovació i temudes com a emissàries de l’inframón. Admirades per pobles indígenes i colons, però perseguides fins avui, desperten una barreja de fascinació i por. Malgrat el seu paper ecològic en el control de rosegadors i el valor mèdic i el verí, continuen sent caçades en esdeveniments tradicionals. L´educació i la conservació poden canviar aquesta percepció. Cal respectar-les i protegir-les abans no desapareguin del nostre paisatge.
Des de MontPhoto, expressem el nostre agraïment més profund i sincer a Yoko Suzuki per la seva dedicació i sensibilitat en el procés creatiu d’aquest disc, que encarna plenament el nostre lema “inspirats per la natura”. Igualment, volem reconèixer i valorar el compromís i l’excel·lència dels fotògrafs participants, especialment dels premiats al concurs MontPhoto, les imatges dels quals reflecteixen amb mestria l’essència de la natura.
Aquestes composicions ens recorden que tenir cura de la Terra és una responsabilitat compartida i que l’art té el poder d’inspirar consciències, sembrant esperança i guiant-nos cap a un futur més sostenible.