06/03/2026

8 de març. Mirades que anem conquerint

8 de març · Homenatge a les dones fotògrafes de natura a MontPhoto

Quan vam iniciar MontPhoto, l'any 1997, la fotografia de natura era gairebé un territori exclusivament masculí, especialment al nostre país. No perquè les dones no estiméssim la natura ni tinguéssim talent o determinació per dedicar-hi les nostres hores, sinó perquè érem molt poques les que podíem fer-ho. Els referents eren homes, les oportunitats escasses i els espais, difícils de conquistar.

Trenta anys després, a les portes de la nostra 30a edició, puc dir amb orgull i amb emoció que alguna cosa ha canviat. No tot. No prou. Però alguna cosa ha canviat, i nosaltres —també les dones dins de MontPhoto— hem format part d'aquest canvi.

Avui, 8 de març de 2026, vull parlar-vos en primera persona. No només com a presidenta de MontPhoto, sinó com a dona que ha viscut aquesta transformació de prop: que ha vist com, a poc a poc, les dones hem passat de ser l'excepció a convertir-nos en una presència indispensable en la fotografia de natura. Sé el que significa ser vista i invitada a ocupar aquest lloc de reconeixement.

Fa tres dècades, hauria estat molt difícil reunir deu dones com les que avui vull presentar-vos. No perquè faltés talent, sinó perquè faltaven oportunitats, visibilitat i referents.

Avui aquell camí s'ha eixamplat. Encara no tant com caldria, però prou per poder dir que alguna cosa ha canviat de debò. Les dones que vull destacar aquest any en són la prova: dones recent vinculades amb MontPhoto que, cadascuna des de la seva mirada, han contribuït a fer d'aquest espai un lloc més ric, més divers i més just.

— ✦ —

Irma Zsabo. Premi MontPhoto 2024

A la gala de MontPhoto 2024 va passar alguna cosa que vull que quedi escrita amb totes les lletres: per primera vegada en 28 edicions, el Premi d'Honor MontPhoto —el guardó absolut, el més alt que atorguem— va recaure en una dona. La fotògrafa hongaresa Irma Zsabo va conquistar el jurat amb Night Walking, una imatge d'un cabirol en la foscor hivernal d'Hongria, captada amb una mestria tècnica i creativa extraordinària. Quan vam anunciar el seu nom, vaig sentir alguna cosa difícil de descriure: orgull, alleujament, i també una pregunta que no deixava de ressonar: quantes edicions?, quants premis d'honor havien passat sense que una dona pogués guanyar-los? La Irma no només va guanyar un concurs. La Irma va tancar un deute pendent de gairebé tres dècades. I va obrir una porta que ja no tornarem a tancar.

— ✦ —

Amy Jones. Premi MontPhoto 2025

I va tornar a passar al 2025! Hi ha fotògrafes que documenten la natura. I hi ha fotògrafes com l’Amy que, a més, s'atreveixen a alçar la veu pels que no en tenen. Cofundadora de Moving Animals, ha passat anys documentant a set països la situació dels animals que el sistema explota, invisibilitza i consumeix. Les seves imatges han aparegut a The Washington Post, CNN o The Guardian, no com a il·lustració sinó com a acusació. L'Amy és membre de l'International League of Conservation Photographers, i cada imatge seva és un argument contra la indiferència. En un món on tantes fotògrafes segueixen sent valorades només per la seva estètica, l'Amy tria la incomoditat. I això requereix una valentia que em sembla, sincerament, admirable.

— ✦ —

Morgan Heim. Jurat i ponent MontPhoto 2025

Exploradora de National Geographic, fundadora de Neon Raven Story Labs i Senior Fellow de l'iLCP, la Morgan representa alguna cosa que a MontPhoto ens importa profundament: que la fotografia pot ser també un acte de justícia. El seu treball sobre la coexistència entre humans i fauna salvatge —publicat a National Geographic, Smithsonian i The New York Times— no només documenta; interpel·la. Però el que més m'emociona de la Morgan és que l'any 2020 va cofundar la Her Wild Vision Initiative, una iniciativa per amplificar les veus de dones diverses en la narració visual de la conservació. Hi ha persones que obren el camí només per a elles. I hi ha persones que, en obrir-lo, es giren i criden les que vénen darrere. La Morgan és de les segones.

— ✦ —

Nuria López Torres. Ponent MontPhoto 2025

La Nuria és barcelonina, i això per a mi té un significat especial: em recorda que no cal viatjar a l'altre extrem del planeta per fer fotografia que transformi. Formada a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i amb un màster en fotoperiodisme per l'IDEP de Barcelona, la Nuria aborda la natura des de l'antropologia social: els drets humans, el gènere, les identitats, les violències. Ha col·laborat amb The New York Times, The Washington Post, The Guardian, GEO o Al-Jazeera, i el 2023 va rebre el Global Peace Photo Award del Parlament d'Àustria. La seva obra forma part de col·leccions permanents al Museo América de Madrid. La Nuria ens recorda que la fotografia de natura i la fotografia de drets humans no són categories diferents: som part del mateix ecosistema.

— ✦ —

Rachel Bigsby. Ponent MontPhoto 2025

Amb només 26 anys, la Rachel va fer història guanyant el Natural Artistry de Wildlife Photographer of the Year i el Portfolio Award de Bird Photographer of the Year, convertint-se en la guanyadora més jove d'aquesta categoria. Autodidacta, apassionada de les aus marines, creadora amb Nikon i ambaixadora de la RSPB, la Rachel lidera expedicions a l'Àrtic i l'Antàrtida amb una maduresa artística que desafia qualsevol prejudici sobre l'edat. Quan la vam veure pujar a l'escenari del MontPhoto Fest 2025, vaig sentir exactament el que vull que sentin les nenes que assisteixen al nostre festival: que això també és per a elles. Que la natura les espera. Que el món necessita la seva mirada.

— ✦ —

Heike Odermatt. Jurat i ponent MontPhoto 2025

La Heike va néixer al sud d'Alemanya, viu als Països Baixos i passa la seva vida als llocs més freds i remots del planeta. Des del seu primer viatge a Islàndia el 2002, ha explorat l'Àrtic i altres paisatges extrems amb una paciència i un respecte que es noten en cada imatge. Membre de la GDT i de Nature First, guardonada a Wildlife Photographer of the Year i a European Wildlife Photographer of the Year, la Heike ha estat jurada de MontPhoto 2025. Que una fotògrafa de la seva trajectòria confiï en el nostre concurs per exercir el seu criteri és per a nosaltres un honor. I que ho faci una dona, és també una petita victòria per celebrar.

— ✦ —

Diana Crestan. Jurat MontPhoto 2025

La fotografia de la Diana combina sensibilitat artística i un amor genuí pel món natural que es percep en cada enquadrament. La seva presència com a jurat de MontPhoto 2025 ha aportat una mirada refinada i exigent, la d'algú que coneix tant la tècnica com l'emoció que ha d'habitar una gran imatge. Necessitem més dones com la Diana als jurats dels concursos de fotografia de natura. No com a quota ni com a gest simbòlic, sinó perquè la seva presència canvia les converses, canvia els criteris i, en última instància, canvia quines fotografies arriben al públic.

— ✦ —

Ofelia de Pablo. Jurat i ponent MontPhoto

Periodista, documentalista, fotògrafa i cofundadora de Hakawatifilm, l'Ofelia ha recorregut més de 60 països amb Javier Zurita per documentar temes mediambientals, socials i polítics amb una profunditat i una honestedat que admiro profundament. El seu treball ha aparegut a National Geographic i Der Spiegel, i ha estat jurat a MontPhoto i al GDT Wildlife Photographer of the Year 2021. L'Ofelia és també docent avalada per World Press Photo: forma les generacions que vénen. I això és, potser, el més poderós que pot fer una fotògrafa: no només crear imatges, sinó formar als que seguiran mirant el món en el futur.

— ✦ —

Francesca Page. Jurat i ponent MontPhoto

La Francesca defineix la seva missió amb una frase que, des que la vaig sentir, no he pogut oblidar: 'Crec que l'art salvarà aquest planeta'. Artista, fotògrafa, periodista i il·lustradora formada al Camberwell College of Arts de Londres, la Francesca és també bussejadora i fotògrafa submarina. Ha documentat la vida marina a la Ningaloo Reef d'Austràlia Occidental i col·labora amb Sea Shepherd, Blue Marine Foundation i PADI. El seu treball ha estat reconegut per National Geographic UK, Ocean Photographer of the Year i els International Photography Awards. És a més ambaixadora de Girls Who Click i mentora del Vital Impacts Environmental Photography Mentorship Programme. La Francesca creu que l'art pot salvar el planeta. Jo crec que persones com la Francesca poden salvar l'art.

— ✦ —

Melissa Groo. Jurat i ponent MontPhoto

Acabo amb la Melissa perquè la Melissa representa, per a mi, alguna cosa molt concreta: l'autoritat moral que només donen la trajectòria, el compromís i la coherència. Fotògrafa de conservació, escriptora, artista de Sony, Associate Fellow de l'iLCP i assessora de la National Audubon Society, la Melissa ha estat jurada de Wildlife Photographer of the Year, Audubon Photography Awards i Bird Photographer of the Year, entre molts altres. El 2023 va rebre el Jay N. Ding Darling Memorial Award for Wildlife Stewardship Through Art. Les seves imatges han estat portada d'Audubon, Smithsonian, Natural History i Outdoor Photographer. La Melissa ha format part dels jurats que han reconegut el treball d'altres dones com la Rachel Bigsby, contribuint a aquesta cadena de mirades que les fotògrafes hem anat construint i passant-nos les unes a les altres, al llarg de dècades.

— ✦ —

Fa trenta anys, aquest text no hauria pogut escriure's. No hauríem tingut deu noms com aquests entre els centenars de dones que han col·laborat recentment amb MontPhoto. No hi hauria hagut dos Premi d'Honor per a dones a MontPhoto. Difícil trobar dones en jurats, ponents, o referents en les quals una nena pogués mirar i pensar: 'Jo també puc fer-ho.'

Avui n'hi ha. I res d'això ha passat per casualitat. Ho hem construït —amb esforç, amb perseverança, de vegades contra el corrent— tots els qui creiem que la fotografia de natura és més rica, més justa i més necessària quan reflecteix tota la diversitat de mirades que existeixen al món.

A l'Amy, la Morgan, la Núria, la Rachel, l’Heike, la Diana, l’Irma, l'Ofelia, la Francesca i la Melissa: gràcies per la vostra mirada, per la vostra valentia i pel vostre exemple. Sou part de la història de MontPhoto i, sobretot, de la història d'un canvi que encara continua.

I vull acabar recordant també totes les altres: les que no apareixen a les portades ni pugen als escenaris, les que fotografien en silenci, ensenyen, acompanyen o simplement observen el món amb respecte i sensibilitat. Elles, des de l'invisible i el quotidià, també sostenen aquest canvi que avui celebrem juntes.

Feliç Dia Internacional de les Dones. Que continuem mirant-nos, inspirant-nos i construint futur a través de la fotografia i de la vida.

Feliç 8 de març.

Roser Gruart
Presidenta de MontPhoto