Espeleologia en Vatnajökull, glacera que ocupa gairebé el 10% de la superfície d'Islàndia, amb 8.000 km² de gel que assoleixen fins a un quilòmetre de gruix. A les seves entranyes, els sentits queden inundats per intensos tons blaus i sorprenents formes de gel, parets repletes de bombolles d'aire i objectes cristal·litzats des de fa més de mil anys, alguna cosa que, si t'atures a pensar, resulta increïble.
Una diminuta figura d'un fotògraf es pren un moment de descans per a admirar les meravelles de l'interior de la cova d'Aladár Földvári (actualment tancada al públic per motius de seguretat) al Parc Nacional d'Aggtelek, a Hongria.
Durant els períodes de fred intens i grans nevades solem sortir de nit a la recerca de neu pols i pendents verges on dibuixar girs. Són imatges exigents per a riders i fotògraf, tant per l'esforç físic com pel repte creatiu que suposa il·luminar l'escena i congelar el moviment en plena foscor.
En aquesta imatge vaig voler mostrar la immensitat del paisatge enfront de la presència humana. Vam esperar el dia en què es van reunir les condicions que buscàvem i vam pujar-hi. En el moment en què la llum va començar a definir els plans, vaig demanar a Inés que corregués en aquest límit entre ombra, boira i buit. Vaig voler capturar la sensació de solitud, silenci i precisió que exigeix avançar per aquests terrenys.
En descobrir l'escala de la cova Verna, vaig buscar construir una imatge on el buit fos protagonista. La geometria de la línia acompanya les caigudes d'aigua del sostre i dirigeix la mirada cap a la llum del fons, mentre la boira natural i la cascada revelen la veritable dimensió de la cavitat on l'associació Slackline Pays Basque (SPB) va establir el rècord del món de highline subterrani.
Patinadors sobre el gel que es va trencant a la primavera. Després d'uns dies de fred, s'havia format una nova capa de gel en el fiord. No feia vent, però la marea estava trencant les pannes de glaç. Era una oportunitat molt esperada pels patinadors, i alguns d'ells es van endinsar en les aigües obertes sense gens de por.
Joc de línies, llums i ombres amb un grup d'esquiadors de muntanya en la zona dels ivons de Brazatos. Les ombres dels esquiadors es mimetitzen a una escala humana amb les pròpies ombres de la muntanya, dimensionant el nostre espai a la natura.