Aus

Aquest hivern, els llacs salats han començat a descongelar-se a finals de gener. En aquesta zona el llac és molt poc profund, per la qual cosa els ocells aquàtics poden remoure fàcilment el fons, com fa aquest mascle ànec collverd (Anas platyrhynchos). Això ha donat lloc a unes formes molt belles.

A la primavera, en el llac Donghu, una polla d'aigua (Gallinula chloropus) i el seu pollet busquen peixos entre tiges de lotus marcits els reflexos dels quals formen figures geomètriques en l'aigua, com a símbols escrits després del final de la vida. Una reflexió sobre el cicle de la vida. Vaig esperar en un pont, amb un teleobjectiu, fins que la polla d'aigua va entrar en aquest enquadrament on convergeixen l'abstracció, la fantasia i la realitat.

En la boirosa conca de l'Atchafalaya, antics xiprers s'alcen sobre les tranquil·les aigües, mentre que desenes de corbs marins descansen entre les seves branques. La majoria són neotropicals (Phalacrocorax brasilianus), però alguns són orelluts (Ph. auritus). La pàl·lida boira, els suaus reflexos i la silenciosa atmosfera del pantà creen una escena atemporal de naturalesa salvatge, solitud i delicat equilibri entre l'aigua, el bosc i la fauna silvestre.

Vaig poder fotografiar aquest cigne mut (Cygnus olor) a les acaballes de l'hivern en un llac de la meva zona. Queien uns flocs de neu preciosos i grossos. Vaig utilitzar el flaix perquè els flocs ressaltessin encara més.

Al nostre barri hi ha un edifici militar abandonat que porta 30 anys en desús. Em vaig adonar que a l'hivern, en els dies més càlids, les mosques es paraven a la paret sud i els ocells intentaven atrapar-les, com fa aquest mascle de mallerenga carbonera (Parus major). Vaig intentar fotografiar aquesta escena amb un objectiu gran angular.

Fotografiada a 2.000 m en els vessants occidentals dels Andes, durant els moments de calma previs a l'alba. En el blau intens de la matinada, un colibrí cua de fulla (Ocreatus underwoodii) es sostenia enlaire per sobre de la muntanya, planant breument sobre les capes difuminades dels Andes, en algun lloc entre les últimes ombres de la nit i la primera llum del dia.

El camp de gira-sols sense recol·lectar, replet de llavors molt calòriques, proporcionava una font inesgotable d'aliment a milers de caderneres europees (Carduelis carduelis), als quals seguien els depredadors. També hi ha pinsàs mecs (Fringilla montifringilla) i lluers eurasiàtics (Spinus spinus). Amagat durant hores entre els gira-sols, vaig intentar capturar l'essència d'aquest extraordinari lloc. La fotografia de llarga exposició capta un esbart de caderneres alçant el vol sobre un camp de gira-sols cobert de gebre.