Mamífers

La foto va ser presa a les prades de l'altiplà tibetà de Qinghai. Les guineus del Tibet (Vulpes ferrilata) i les picas (Ochotona sp.) són depredadors i preses molt comunes aquí. Duen a terme caceres i fugides tots els dies. Em vaig fixar en una guineu del Tibet caçant, així que em vaig apropar lentament i vaig fer aquesta foto en el moment en què la guineu caçava una pika.

La foto es va prendre mitjançant exposicions múltiples. En una exposició, vaig capturar al ratpenat (Myotis sp.) amb un flaix estroboscòpic i enfocament manual. A vegades aconseguia una foto en la qual el ratpenat estava enfocat i la seva trajectòria de vol era clarament visible. Per a la segona exposició, vaig col·locar la càmera dins de l'arbre i vaig prendre una altra foto des d'allí. El resultat final és una combinació de les dues exposicions.

Aquesta imatge mostra a un lleopard (Panthera pardus) moments després d'albirar a dos impalas enredats en una baralla. Pressentint una oportunitat, inicia un acostament silenciós i concentrat. La intensitat dels seus ulls reflecteix l'instint salvatge: un moment fugaç de depredador i oportunitat.

El frenètic ermini (Mustela erminea) s'atura un moment en la seva cacera per a regalar-me aquesta instantània. Posant al costat de dues branques de làrix europeu (Larix decidua), compon una simetria que dura un obrir i tancar d'ulls. El temps just per a tirar una foto i a seguir de nou a la recerca de talps sota l'espès mantell de neu. Qui sap durant quants hiverns més la neu camuflarà el seu blanc pelatge dels ulls dels depredadors?

Un ratolí de camp (Muridae) darrere de la finestra d'una vella i atrotinada cabanya de pescadors. Ho vaig fotografiar allà tot l'hivern amb un sensor d'infrarojos. Cada tarda preparava la càmera i la tornava a recollir a l'alba, dia rere dia. Unes quantes vegades vaig tenir la sort que aparegués el ratolí, però van ser necessàries moltes preses abans d'estar realment content amb la composició.

Llops àrtics (Canis lupus arctos). Pot ser que aquesta imatge aconsegueixi transmetre la sensació d'estar envoltat per un ramat de llops àrtics en llibertat, una experiència completament surrealista! Els llops es van acostar lenta i acuradament per curiositat natural, a vegades estaven tan a prop que gairebé em tocaven. Realment em va commoure viure una trobada tan íntima en un lloc veritablement salvatge i pristí.

L'isard alpí (Rupicapra rupicapra) és una espècie fascinant que viu als Vosges. Aquests àgils escaladors prosperen a les regions rocoses i escarpades dels Alts Vosges, on les seves fortes potes i peülles especialitzades els permeten superar sense esforç els terrenys més difícils. L'isard no era originari dels Vosges, però es va reintroduir amb èxit en la dècada de 1950. En l'actualitat, la seva població és estable.