Aus

Comença el dia al setembre de 2024: desenes de milers de  territs grossos (Calidris canutus) s'amunteguen a Snettisham, Norfolk, brillant amb la marea alta, conservant energia i esquivant als depredadors. Un ocell se separa breument, les seves ales brillen amb individualitat.

Les potes d'un rascló occidental (Rallus aquaticus) congelades en gel. L'ocell va morir durant un hivern sobtat i curt. Es va optar aquesta composició per la seva intimitat i dramatisme.

Quan l'aigua de la mar puja i es precipita cap a l'entrada d'aigua del llac Yundang, milers de peixos petits segueixen la marea cap al llac des del mar. Hi ha molts peixos grans a l'aguait en el llac, els peixos petits sovint salten fora de l'aigua per a escapar, i els martinets blancs (Egretta garzetta garzetta) que han estat parant molta atenció als moviments dels peixos s'abalancen ràpidament sobre els peixos petits i sovint els capturen fàcilment.

A l'hivern acostumo a muntar cada any una menjadora per a passeriformes i al final d'aquesta estació vaig reduint el menjar de manera gradual. Les sessions de fotografia les realitzo en clarejar, en aquell moment els raigs de llum es reflecteixen sobre l'aigua donant-li un to daurat a l'escena. Les disputes se succeeixen per moments, marcant un torn en funció de la seva aparença.

Un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) torna a l'illa d'Hornøya després d'un dia al mar. Amagant el bec entre les plomes es prepara per descansar, però, cada vegada que un altre corb marí s'acosta, aixeca la mirada per assegurar-se que ningú no vingui a robar-li el seu lloc entre les roques protegides del penya-segat.

Milers de somorgollaires comuns  (Uria aalge) omplen el cel mentre un solitari corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) observa tranquil·lament l'espectacle, enfilat entre roques escarpades. L'escena capta l'intens contrast entre la quietud i el moviment.

La foto va ser feta a Sud-àfrica a principis de novembre. L'estació de les pluges fa que tot estigui verd i florit. La jacarandà (Jacaranda sp.) és el meu arbre favorit. Les seves esplèndides flors tenyeixen de púrpura carrers sencers. Un ocellet que xarrupava nèctar es movia de pressa i amb prou feines es detenia un moment. Afortunadament, quan va aturar-se, el suimanga ventreblanc (Cinnyris talatala) amb el seu llarg bec es retallava contra el cel clar entre flors púrpures.