Molts animals nocturns tenen un tapetum lucidum, una adaptació biològica dissenyada per millorar la visió a la foscor. Aquest efecte és conegut en els mamífers. Alguns insectes i aranyes també presenten aquest fenomen, malgrat que els seus ulls compostos tenen una estructura completament diferent de la dels ulls dels mamífers. La foto mostra una papallona nocturna (Noctuidae).
Mes d'abril. Amb l'inici de la temporada de pluges, una anaconda verda (Eunectes murinus) llisca al capvespre per les aigües succintes del pla. La seva silueta revela un ventre inflat. Ha capturat una cria de capibara (Hydrochoerus hydrochaeris) i ara busca un lloc segur on la pugui digerir en repòs, un procés que pot prendre diverses setmanes a la calma de l'aiguamoll.
Un opilió al costat d'uns petits bolets del gènere Xylaria espera pacient la seva propera presa en una plujosa nit de tardor. L'escena va ser il·luminada amb dos flaixos de contra i una llum contínua d'una llanterna per ressaltar les seves siluetes a la foscor.
Aquesta foto està feta molt a prop de casa meva. S'hi pot veure, en una planta de pastanaga silvestre (Daucus carota), una reunió d'escarabats soldat (Rhagonycha fulva) disposats a aparellar-se. Vaig fer un contrapicat, per intentar donar més importància al conjunt.
Vaig fer aquesta foto al bosc d'Amboli, conegut per ser un punt calent per a algunes espècies endèmiques. Vam veure unes quantes granotes voladores (Rhacophorus sp.) compartint còmodament l'hàbitat d'una plantació de patata de Telinga (Amorphophallus paeoniifolius). Em va agradar la disposició de les fulles d'aquesta planta i vaig pensar a fer una foto amb una llum externa a contraclaror. Vaig provar diferents angles, intentant aïllar a la granota del seu entorn anàrquic.
Un escurçó pirinenc (Vipera aspis) jeu entre les branques de la malesa. En el silenci d'un bosc assossegat, apareix com el ressò d'un somni. L'escurçó, criatura temuda i incompresa, es mou amb la gràcia d'un pensament antic, entre la llum filtrada i les lentes ombres. En la seva mirada no hi ha amenaça, sinó memòria. Fotografiar-la així, suspesa en una atmosfera irreal, va ser com entrar en un altre temps: pausadament.
En un prat a l'alba d'un mes de maig es poden trobar moltes petites meravelles. A més de moltes flors silvestres en flor, pots descobrir un munt de petites criatures, insectes, papallones... La natura desperta. És meravellós formar part d'això, al mateix temps que pots fotografiar una papallona nocturna tan formosa com aquesta geòmetra (Siona lineata).