Premis socials

Estudiem junts la muntanya. Decidim que la línia havia de seguir el tall entre la llum i l'ombra, i que en arribar a la cornisa esculpida pel vent, el salt completaria la imatge somiada. Precisió, confiança i tècnica al servei d'una visió compartida entre rider i fotògraf.

He estat moltes vegades a l'Àfrica, però és la primera vegada que vinc a Zàmbia. Per a mi, el plat fort del Parc Nacional del Baix Zambezi és una selva verda i neta, lleopards (Panthera pardus), licaons (Lycaon pictus) i elefants de sabana (Loxodonta africana). Tots els matins a les 5 sortíem a buscar licaons. Cap a les 7 del matí, els elefants comencen a arribar al riu Zambezi. Mai havia vist tants elefants en un mateix lloc.

Durant l'hivern, la població de merla d'aigua europea (Cinclus cinclus) de Finlàndia es veu incrementada de forma considerable, i és una espècie relativament fàcil d'observar en determinats rius. Fent servir un enquadrament obert i una exposició lenta vaig intentar reflectir un efecte sedós a l'aigua del fort corrent que hi havia al riu i mostrar l'ambient on viu aquesta espècie durant l'hivern.

Vaig trobar aquesta boa maragda (Corallus caninus) després d'un gran dia a la selva amazònica peruana. Havia estat observant la posta de sol a la part alta d'una torre d'observació sobre el dosser. Quan es va fer de nit i tornava a l'alberg, la meva llanterna va captar una llampada d'un color verd vibrant. Em vaig acostar i vaig trobar la serp dels meus somnis a 1,5 metres del terra... Vaig utilitzar el meu objectiu ull de peix de 15 mm i el flaix per a fer aquesta foto.

Entre les roques volcánicas cobertes de molsa destaca el color vermell d'aquesta planta (Ericaceae) creant un bonic contrast de colors i mostrant com la vida s'obre pas en qualsevol lloc. Creix en zones de temperatures fredes de l'hemisferi nord.

Sempre em meravella la visió aèria dels deltes dels rius a Islàndia. La combinació de llots amb la sorra negra crea formes i colors difícils d'imaginar en un paisatge natural.

Després d'enlairar el dron, descobrim una impressionant formació de cinc mantes que planejaven amb elegància sota la superfície. Sense dubtar-ho, vaig saltar a l'aigua i vaig nedar cap al punt d'observació del dron. Per al meu delit, vaig trobar a les mantes d'escull (Mobula alfredi) nedant en una perfecta fila, una darrere de l'altra, creant un espectacle impressionant en el transparent mar blau.

En el nord de Nigèria, pràctiques culturals situades en la prima línia entre la tradició i l'abús, evidencien com la dominació humana sobre els animals pot convertir-se en una forma de maltractament normalitzat. En aquest cas una hiena tacada (Crocuta crocuta) i una pitó de Seba (Python sebae).

La platja de Gueirua, igual que la seva germana platja del Silenci, tanca un sense fi de paisatges en unes roques plenes de detalls singulars. Normalment els colors, patrons i línies d'aquestes roques, són suficients per a gaudir del plaer de la fotografia. En aquest cas, les línies amb aquest extra d'alga enganxada just aquí, recordava a aquests llenços japonesos de turons llunyans.