Mamífers

Un gat fer (Felis silvestris) avança amb cautela per una sendera de muntanya durant una nit d'estiu, deixant entreveure la seva presència durant només una fracció de segon. L'animal es troba immers en una complexa escena nocturna, en la qual les cuques de llum bioluminiscentes tracen trajectòries efímeres en l'aire, creant un camp de llum natural que s'entrecreua.

És molt rar veure a un porc formiguer (Orycteropus afer), i més encara durant el dia, ja que s'alimenta a la nit a l'empara de la foscor, per a protegir-se dels depredadors. Necessita menjar unes 50.000 formigues o tèrmits cada nit, per la qual cosa una onada de fred inesperada va obligar aquest porc formiguer a prolongar el seu temps d'alimentació fins al caient de la tarda, quan podia metabolizar els aliments. El seu nas i les seves orelles, dissenyades per detectar les seves preses sota terra, resultaven una curiositat al capvespre.

A principis de maig, la prada d'Hulunbuir s'omple de pulsatil·les (Pulsatilla cf. patens) de color porpra. Durant l'hora daurada, una femella de guineu de l'estepa (Vulpes corsac) va sortir a la llum melosa, amb el seu pelatge brillant com a or líquid. Ocult i amb paciència, el vaig fotografiar mentre es movia amb una gràcia silenciosa per aquest tapís resplendent.

En una expedició marina al voltant de l'arxipèlag de Svalbard, desembarquem a l'entrada del gran fiord d'Hornsund, al sud-oest de l'illa de Spitsbergen, on després d'explorar els voltants, topem amb una base de recerca científica contínua polonesa i en la qual vaig poder capturar l'escena d'aquesta guineu àrtica (Vulpes lagopus lagopus) observant l'interior d'aquesta estació, escena realment curiosa.

El llop d'Etiòpia (Canis simensis) s'alimenta del nèctar de les flors de la tritoma (Kniphofia uvaria), un comportament únic que s'ha descobert recentment i documentat per primera vegada. En realitzar aquesta acció, els llops també podrien actuar com a pol·linitzadors, la qual cosa representaria, potencialment, la primera interacció coneguda entre una planta i un pol·linitzador en la qual intervé un gran carnívor. El llop etíop és el carnívor més amenaçat d'Àfrica.

A l'octubre de 2024 em trobava a Churchill, al nord-est del Canadà, fotografiant ossos polars. Aquest dia, es van col·locar cons senyalitzant la pista d'aterratge d'aquell petit aeroport indicant l'arribada d'avionetes. Al cap de poca estona, l'os polar blanc (Ursus maritimus) es va topar amb un d'aquells senyals; al principi es va mostrar curiós, cautelós i prudent, però quan per fi va ficar l'urpa al con, el va aixecar amb fermesa i em va mirar com si volgués presumir: «Mira, la meva nova joguina!».

Durant molts anys he intentat plasmar l'encant, el misteri i la serenitat d'un bell bosc que creix a la vora del riu Zambezi. Aquest bosc és freqüentat per elefants africans de sabana (Loxodonta africana), però per a capturar una escena veritablement forestal, vaig aprendre a situar-me a bastant distància i enfocar cap a clarianes del bosc. Aquest dia en concret, em va emocionar molt quan va aparèixer i vaig aconseguir col·locar un elefant en una d'aquestes clarianes.