Un paisatge mareal fotografiat amb dron sobre els aiguamolls salins prop de Huelva, capturant els patrons esculpits per la marea baixa. En aquesta ocasió, la il·luminació lateral va donar vida a l'escena i li va conferir un to daurat, aportant profunditat i un relleu impactant al paisatge.
La meva fotografia va ser feta prop de Walvis Bay. Aquella tarda no vaig tenir molta sort: el cel estava bastant ennuvolat i el sol només treia el cap de tant en tant. El cel es perdia entre la boira cap a la costa, degut a la proximitat de l'oceà. Al mateix temps, aquesta situació em va permetre capturar un parell de combinacions molt interessants de llum i ombra.
La llum càlida accentua les corbes i les ombres, transformant el paisatge en un estudi de geometria natural, on cada línia i cada contorn transmet la calma, l'harmonia i el poder visual del desert.
A l'hivern de 2025, l'Etna, el famós volcà de Sicília, va entrar en erupció de manera espectacular. Un torrent de roca fosa i incandescent, que brollava de les profunditats de la terra, s'obria pas serpentejant per la muntanya. Dividia el paisatge en dos, mentre el vent i les cendres ennegrien un dels costats. Una visió d'un altre món, contemplada des dels núvols, que vaig poder presenciar a través del meu dron. Un moment que recordaré per sempre.
A les platges negres d'Islàndia, l'escuma blanca de les onades contrasta fortament amb les ombres que projecten les mateixes onades. El blanc de les onades crea la llum que contrasta amb les ombres i la foscor projectades per la sorra negra. El resultat és un contrast realment preciós.
El volcà expulsa fum i cendra, mentre roques incandescents emergeixen del seu cràter, revelant el poder de la terra i la bellesa primordial en un moment d'energia pura.
Una d'aquestes fotos que no es poden planificar: simplement et trobes en el lloc adient en el moment adequat. El vent bufava amb tanta força que arrossegava la neu de les muntanyes, caiguda en els últims dies, creant una atmosfera surrealista.