Galeria Beca biennal MontPhoto 2016

Living on the edge – European brown bear in central Europe

AUTOR/S

Christine Sonvilla - Marc Graf - Robert Haasmann

INFORME COMPLET

Informe del projecte "LIVING ON THE EDGE (Vivint a la frontera) – Óssos bruns europeus a Europa Central"

Idea del projecte
Al juny de 2015, tres fotògrafs austríacs, la parella de fotògrafs conservacionistes, Marc Graf i Christine Sonvilla, i el seu company Robert Haasmann van llançar el projecte "LIVING ON THE EDGE- Óssos bruns a Europa Central".
La gran diferència entre el seu país d’origen, Àustria, on només uns quants óssos bruns vaguen ocasionalment per l’extrem sud, i el seu veí del sud, Eslovènia, que alberga una població d’aproximadament 500 óssos bruns, els van motivar a aprofundir i plantejar les següents preguntes: Per què hi ha óssos en un lloc mentre que en falten en un altre?. És possible que els éssers humans i grans depredadors com els óssos coexisteixin en la poblada Europa Central?.

Com van treballar?
Amb la finalitat d’atreure l’atenció sobre el tema, l’equip va optar per centrar-se en aspectes fotoperiodístics i en el ¨fototrampeo¨ de gran angular. El projecte va ser el primer a produir imatges gran angular amb DSLRs d’alta resolució d’óssos bruns a Europa Central. Marc explica per què la fotografia gran angular és una gran eina per recolzar els propòsits de conservació: “Els plans curts que inclouen el paisatge del voltant i creen una connexió íntima amb l’animal són el major assoliment dels ¨fototrampeos¨. Els resultats d’aquesta tècnica poden ser impressionants, però aconseguir-los implica un esforç important. Es va trigar més d’un any per dur a terme certes idees fotogràfiques. Al final, l’equip va recopilar una sèrie d’idees especials sobre la vida dels óssos bruns a Europa Central. Algunes d’aquestes imatges - probablement les millors – fins i tot expliquen tota la història, la història de coexistència entre humans i óssos bruns.

Durant els últims dos anys, van passar moltes hores preparant i revisant tots els ¨fototrampeos¨, espiant als óssos en el bosc i en prats des dels hides, sempre amb l’esperança de presenciar aquests moments únics en què tot s’ajunta: l’ós, el paisatge, la llum. Van captar moments memorables del comportament i la vida dels óssos, escenes amoroses, baralles, menjars, carícies... comportaments que portaven a fer comparacions amb els humans. Simplement hi ha massa similituds.

Atès que la interacció amb els éssers humans constitueixen un problema important, l’equip no es va centrar únicament a fer fotografies i pel.lícules d’óssos, sinó que també va incorporar a la gent, retratant i duent a terme entrevistes amb pastors, caçadors, apicultors, conservacionistes i altres persones a Àustria i Eslovènia, els treball de les quals i/o vida se superposen amb els óssos bruns. L’objectiu era generar un panorama més ampli y explicar com els diferents països d’Europa Central tracten amb aquests grans depredadors.

Conclusions
Hi ha una sèrie de raons per les quals els grans depredadors estan presents en un lloc i no en un altre, però la raó decisiva i definitiva pot resumir-se en una sola paraula: la tolerància.
Àustria podria albergar a diversos centenars d’óssos bruns, diu l’expert austríac Jörg Rauer. No obstant això, agrega immediatament: "Només si ho tolerem".
La tolerància és el component clau que falta a Àustria. "Ens portem bé sense els óssos, així que per què hauríem d’animar-los a tornar a Àustria?". Aquesta és una actitud generalitzada al país.
Eslovènia, d’altra banda, no pot ser la "Terra Promesa" en termes d’óssos bruns. Mai ha de ser blanc o negre, però hi ha óssos bruns al país i hi ha mitjans de convivència, i, encara que alguns eslovens no volen als óssos, molts accepten i toleren els seus veïns peluts. La tolerància és el ciment que permet un futur conjunt per als óssos i les persones, fins i tot als països densament poblats.

Què és el que LIVING ON THE EDGE treu de tot això?
És clau difondre el missatge sobre els óssos bruns, com viuen i com es pot aconseguir la convivència amb èxit. És per això que l’equip de LIVING ON THE EDGE continuarà el seu treball, presentarà la seva fotografia, parlarà en presentacions en directe, visitarà escoles i s’esforçarà per assegurar-se que hi ha un futur per als óssos bruns, igual que per a altres grans depredadors i per a humans per igual.