Galeria Beca biennal MontPhoto 2018

Los murciélagos que disminuyen la deforestación en Madagascar

AUTOR/S

Joan de la Malla / Adrià López-Baucells

Joan de la Malla: Biólogo especializado en organismos y sistemas y fotógrafo freelance especializado en temáticas de conservación, naturaleza y medio ambiente. Actualmente centro mis esfuerzos en temáticas conservacionistas,  trabajando con diversas entidades internacionales. Publico regularmente mis imágenes en medios de ámbito nacional e internacional de prestigio y mis imágenes han aparecido en diversas exposiciones, nacionales e internacionales, tanto individuales como colectivas. Recientemente he acompañado en dos ocasiones al Global Change and Conservation para reportar su trabajo de investigación para la conservación en Madagascar. Paralelamente a mi labor fotográfica realizo también una labor docente impartiendo formación sobre fotografía y fotografía científica en diversas universidades.

Adrià López-Baucells: Biólogo especialista en quirópteros, empecé a colaborar con el Museo de Granollers en 2005 como investigador asociado. Desde entonces he llevado a cabo proyectos de conservación en Australia, Colombia, Brazil, Inglaterra, España, y más recientemente Madagascar y Kenya. Actualmente estoy terminando mis estudios doctorales en plena selva amazónica. Desde sus inicios, mi carrera profesional como investigador se complementa profundamente en la comunicación científica a través de reportajes fotográficos (BBC, Biosphere o Swara), exposiciones interactivas y actividades educacionales.

INFORME COMPLET

Els ratpenats que poden ajudar a salvar els boscos de Madagascar

L'objectiu d'aquest projecte és explicar la relació entre humans i ratpenats a Madagascar i mostrar com de necessària i mal entesa és la seva coexistència i la conveniència de la seva col·laboració pel bé de tots dos.

Madagascar és un paradigma de biodiversitat, però actualment pateix una intensa desforestació a causa de l'agricultura de tala i crema que és comunament practicada pels agricultors locals a l'illa. El risc de pèrdua de biodiversitat en ecosistemes d'alt valor ecològic (que alberguen una gran proporció d'espècies endèmiques) és de gran importància. Al seu torn, el país enfronta una gran pobresa i mostra un gran creixement demogràfic que porta inevitablement a una major necessitat de comprendre i gestionar les creixents interaccions entre humans i fauna salvatge. Tot això constitueix el marc en el què succeeix aquesta història.

Els ratpenats insectívors són vistos amb recel i desconfiança per la majoria d'habitants de Madagascar. Al sud, poblacions caçadores-recol·lectores els consumeixen com a font ocasional de proteïnes i els cacen a les sortides de les seves coves. No obstant això, a la major part de la resta de la població els semblen animals indesitjables i envoltats de supersticions.

Un estudi recentment publicat el 2018 va mostrar que diverses espècies de ratpenats insectívors s'alimenten de les plagues que de vegades devasten els camps d'arròs a Madagascar. Aquestes plagues tenen un impacte important en el rendiment dels cultius, malmetent-los fins a un 70%. El control biològic exercit pels ratpenats té un efecte significatiu: augmenta la productivitat dels cultius i assegura l'alimentació de la població local, alhora que redueix la pressió sobre l'ecosistema en evitar la desforestació per a la creació de noves terres agrícoles. No obstant això, la població local no és coneixedora de tot això, i sovint expulsen o exterminen els ratpenats sense adonar-se dels immensos beneficis que proporcionen.

Per altra banda, el guano d'aquests ratpenats s'explota comercialment en algunes coves on aquests viuen. De vegades, la mala praxis en la recol·lecció del guano destorba grans colònies que, en resposta, abandonen la zona i amb això desapareix el control biològic que exerceixen. També existeix una modesta recol·lecció de guano per part de les comunitats locals que es realitza d'una manera més sostenible. Aquesta pràctica que és beneficiosa en algunes àrees on utilitzen aquest guano com a fertilitzant en els seus propis cultius. Part d'aquesta recol·lecció local succeeix a les pròpies aldees ja que els ratpenats es refugien en els sostres de metall (mai als sostres tradicionals) de les construccions modernes que poc a poc van proliferant a l'illa. Això crea una situació en la que els vilatans poden recol·lectar i usar el guano fàcilment però, al seu torn, també implica indesitjables riscos per a la salut i el benestar tant dels humans com dels ratpenats.

Paral·lelament a aquesta història, els ratpenats frugívors de l'illa són un dels principals responsables de la disseminació de llavors, el què contribueix en gran mesura a l'expansió dels escassos boscos que queden a l'illa. Aquests ratpenats, endèmics i amenaçats, són caçats extensivament per al consum amb diverses tècniques en nombrosos llocs de l'illa. Fins i tot hi ha empreses que, tot i estar amenaçats, els cacen comercialment. A diferència del que succeeix amb els ratpenats insectívors, els ratpenats frugívors són àmpliament consumits al país: en algunes regions se'ls considera una exquisidesa, mentre que en altres es mengen per pura subsistència. No obstant això, el guano d'aquestes espècies és molt valuós i en alguns llocs de l'illa és explotat comercialment i fins i tot exportat. Això posa a aquestes espècies en valor i fa que hi hagi voluntat de conservar-les pel seu interès econòmic, fent de la caça una activitat menys desitjable.

Totes aquestes complicades relacions, sumades a la manca de comprensió d'aquests animals i a l'existència de nombrosos tabús i mites locals, creen una complexa realitat que, si es tracta correctament, pot posar en valor el paper dels ratpenats i ajudar a la seva conservació. I no només això, sinó que també pot ajudar a les comunitats locals a exercir una explotació sostenible dels diversos serveis ecosistèmics que els ratpenats proporcionen.