Món vegetal

Vaig fer aquesta foto d'una vidalba (Clematis vitalba) al Parc Nacional de Duna-Ipoly. Vaig trobar aquesta llavor de clemátide congelada en el gel durant una sessió fotogràfica hivernal. Em va semblar molt interessant per la seva especial forma. Afortunadament, vaig poder il·luminar-la per darrere i així conseguir aquesta imatge.

A més de les espectaculars muntanyes tabulars, les muntanyes gresoses de l'Elba es caracteritzen per congostos profunds que, amb el seu clima fresc i humit, ofereixen condicions ideals per a una gran varietat de molses, líquens i falgueres. A principis d'abril, a les parets rocoses d'aquests congostos apareix el primer verd fresc i la floració de la pa de cucut de bosc (Oxalis acetosella), que destaquen clarament sobre el gres fosc.

Instant d'harmonia visual i tensió compositiva als camps de vimetera (Salix viminalis) de Cañamares durant la tardor. La franja de flors blanques, suspesa al terç superior, introdueix l'element "punt" en aquest llenguatge visual, trencant el ritme cromàtic. La llum del capvespre accentua el contrast entre plans i volums. Proposa una reflexió abstracta sobre el color, el ritme i l'estructura.

Els fascinants detalls dels paisatges escandinaus són interminables i l'aparició dels nenúfars (Nymphaeaceae), que emergeixen de les fosques aigües d'un llac suec, és simplement meravellosa. El sol, més aviat dur, del caient de la tarda va incrementar el contrast entre les plantes i l'aigua fosca. El contrast entre les formes completament diferents dels nenúfares i l'herba em va commoure encara més.

Una elegant il·lusió visual, un subtil joc entre realitat i reflex. A primera vista sembla un bosc suspès, un món al revés on els troncs nus dels arbres s'alcen cap avall, desafiant a la gravetat. Però és a l'aigua, tranquil·la com un mirall, on viu aquesta escena: els reflexos d'arbres sense vida emergeixen d'una superfície invisible, convertint una simple massa d'aigua en un llindar entre mons.

Aquesta imatge va ser feta en el bosc de Canfaito, situat en els monts Sibil·lins, a la regió italiana de les Marques. En el centre s'alça un antic faig monumental (Fagus sylvatica), envoltat d'altres arbres emboirats. El fullatge verd brillant es bressola amb el vent, creant una sensació de moviment que dona vida a l'escena. L'atmosfera és màgica, gairebé de conte de fades, i la boira afegeix misteri i profunditat.

Amb una barreja de tècniques d'il·luminació i moviment vaig aconseguir crear un efecte pictòric per emfatitzar la verdor de les primeres fulles dels faigs (Fagus sylvatica).