En els primers dia d´any surto a fotografiar la sortida del sol a la “Cala dels Frares”, amb els primers raigs del sol un corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis desmarestii) juvenil treu el cap de l'aigua a prop meu, però és massa ràpid per fotografiar-lo, així 3 o 4 cops. Sembla que es rigui de mi! Però finalment puja damunt d´unes roques per veure els primers raigs de sol, com jo, i aprofito per fotografiar-lo.
Vam esperar el dia en què es reuniren les condicions per a la foto que imaginàvem. El descens d'aquesta màgica cascada, mentre la neu queia i el bosc es transformava en el decorat somiat, amb els arbres blancs emmarcant l'acció. Arribar al lloc ja era un repte, però eixir d'ell, encara més. Una coreografia entre natura, acció i paciència.
La lluna plena es va deixar veure una estona, abans de ser tot cobert per una boira espessa que, a poc a poc, anava jugant a tapar i destapar el Pedraforca i la lluna, just abans de la seva posta.