Activitat de muntanya

El Mogote dels Suïcides és una formació rocosa amb una forma molt especial, que a mi se m'assembla al perfil d'una verge o una persona resant. Durant la nit l'escalada es dificulta. En aquesta presa ja s'aprecia el ràpel per la cara nord.

Enmig d'una tempesta i fent temps fins que parés de ploure, vaig veure aquests senderistes amb una llum espectacular, per la qual cosa vaig posar a tota velocitat el teleobjectiu a la meva càmera i gairebé a punt de perdre'ls de vista, vaig fer aquesta fotografia. Vaig tenir la sort que formaven una fila llarga de persones. Es pot veure com alguns comencen a desaparèixer després del terreny.

Vaig buscar un cel així durant més de dos mesos. Volia mostrar el cel, i alhora se'm veiés amb el frontal encès. Van passar deu minuts des que comença fins que s'acaba aquesta panoràmica que va portar moltes fotos de les quals només en vaig utilitzar dotze. El que és complicat en aquests moments és que els núvols es mouen ràpid i la llum i el color canvien dràsticament en segons.

Alpinista lluitant contra les duríssimes condicions climatològiques, un dia de gran ventisca hivernal a les Dolomites italianes. Dies com aquest són la prova de la constància i la passió que senten els muntanyencs per conquerir els seus somnis.

Alpinistes ascendint per la difícil i perillosa cascada de gel que forma la glacera del Khumbu de camí al cim de l'Everest, la muntanya més alta del planeta. Un lloc tan bonic i impactant com aquest, ens fa insignificants.

Dies i setmanes em porta planificar el meu projecte anual per situar-me al lloc perfecte i coincidir en el moment oportú. Les aurores dansen al cel austral mentre pugem a la plataforma. La missió es completa després de pujar 800 m de desnivell amb pendents molt costeruts de 47 graus i a -21 ºC de temperatura. Aquesta imatge és una panoràmica vertical de dues preses que ajuda a captar la geometria en primer pla.

La figura intrèpida de Diego Molano, un atleta de highline emergeix d'un paisatge misteriosament desdibuixat per l'espesa boira. La corda tensa, a penes visible a la boirina, es converteix en l'únic ancoratge tangible en aquest escenari eteri. L'equilibri de l'esportista, desafiant les incerteses que amaga la boira al buit de més de 250 metres.