Un grup de morses (Odobenus rosmarus) es van reunir en un punt concret d'una platja a Sarstangen a l'illa de Prins Karl's Forland a Svalbard. Ni es van fixar en mi, ni en els meus companys fotògrafs quan ens apropàvem lentament cap a ells, i de fet van sentir curiositat quan vaig volar un petit dron uns metres més amunt per obtenir aquesta vista.
Borneo és un paradís per als fotògrafs. Realment vaig gaudir fotografiant en aquesta bonica part del món. Però va ser igualment desafiant, ja que arribar a alguns llocs a Borneo és massa difícil. Especialment aquesta imatge, va ser presa amb molt de risc ja que estava enmig de l'aigua i hi havia una alta probabilitat de presència de cocodrils en aquest riu. Tot i això estava feliç amb el resultat final d'un vell orangutan de Borneo mascle posant (Pongo pygmaeus).
Ens trobem amb un solitari ximpanzé oriental (Pan troglodytes schweinfurthii) al bosc, assegut d'esquena a nosaltres. Tots es van moure cap a l'altra banda per intentar obtenir una millor vista de la cara. Jo em vaig mantenir al meu lloc i vaig ser recompensat quan el ximpanzé finalment va aixecar-se, va girar-se i seguidament va passar al meu costat. Vaig fer servir la pantalla abatible de la meva càmera per situar-me arran de terra i obtenir una millor perspectiva.
Darrers segons de vida. Una mare zebra comuna (Equus burchel) fa un últim esforç per separar el poltre del seu perseguidor, un guepard (Acinonyx jubatus), però fracassa.
Vaig aconseguir obtenir aquesta foto d'una guineu roja (Vulpes vulpes) urbana caminant davant d'un edifici modern just després d'un fort xàfec. Necessitava situar-me el més baix possible respecte al terra per aprofitar al màxim els cridaners reflexos. Vaig decidir fer servir un 85 mm a f2 perquè el primer pla i el fons fossin el més suaus i sedosos possible, creant en la captura aquesta sensació abstracta que estava buscant.
Cap a finals del mes d'octubre, és possible localitzar grups ben nodrits d'exemplars mascle de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a la Sierra de Guadarrama. En una albada, després de localitzar una parella de grans mascles, em vaig situar a contrallum, contra el penyal, per poder deixar el sol perfectament confrontat entre les banyes.
No és fàcil trobar un peresós de coll fosc (Bradypus variegatus) en activitat, i encara menys ocupant una cecropia tan singular, cosa que em va permetre utilitzar el seu capritxós brancatge en benefici de la composició. Vaig esperar que el protagonista s'ubiqués en una part de l'arbre que permetés mostrar-lo al seu entorn, intentant unir llenguatge fotogràfic i pictòric en una mateixa fotografia.