Una diminuta hidromedusa bentònica (Hydrozoa), amb una mida de campana inferior a un centímetre, és una obra d'art.
És un dels molts representants gelatinosos de les 1.000 espècies d'hidromeduses i escifomeduses, probablement amb més per descobrir, sobretot en aigües profundes o polars.
Totes són carnívores i capturen les seves preses amb cèl·lules urticants especialitzades. Una gran varietat de preses són devorades per diferents meduses.
Un enorme ramat de dofins de musell llarg (Stenella longirostris) se submergeix a les aigües tropicals de Costa Rica després de delectar-nos en superfície amb els seus salts acrobàtics. La seva presència enèrgica i juganera omple la imatge de vitalitat i alegria, mentre els raigs de sol il·luminen les seves elegants siluetes. Tant de bo, en un futur proper, aquesta sigui l'única manera de veure dofins, feliços i en LLIBERTAT.
Peixos d'aigua dolça, cíclids maia (Cichlidae), s'amaguen en grup entre les plantes aquàtiques i centenars de nenúfars (Nymphaeaceae) i fulles que suren a la superfície del cenote Nicte-Ha, una joia naturalment bella, coneguda localment i alhora amagada del sistema de cenotes a prop Tulum.
En aquesta imatge capturada a Cabo Pulmo, es pot apreciar un espectacle natural sorprenent: un banc de sorells (Carangidae) formant una figura que s'assembla a un tornado. Els sorells, amb el seu platejat i lluent cos, es desplacen en perfecta sincronia, girant i ondulant en un ballet aquàtic fascinant. El mar turquesa i cristal·lí serveix d'escenari perfecte per a aquest fenomen increïble.
Fotografia 50-50 d'un nadó de iubarta o rorqual geperut (Megaptera novaeangliae) que va jugar amb nosaltres més de dues hores a les aigües clares i cristal·lines de l'illa de Moorea, a Polinèsia francesa. Mentre la mare dormia, el nadó tafanejava i jugava amb nosaltres.
Cada any, aquest estany alpí d'aigües cristal·lines rep la visita de les granotes roges (Rana temporaria) europees durant l'època de fresa. Aquí han reunit una enorme “bola d'ous”. Malauradament, els darrers anys les fonts d'aigua estacionals desapareixen a principis d'any a causa d'unes condicions molt més seques durant l'hivern, amb menys neu i menys pluja, cosa que es tradueix en una època difícil per als amfibis dels Alps.
Dos rorquals de Bryde (Balaenoptera brydei) atacant una bola de sardines (Clupeidae) competint una entre una altra per arribar primera a la carnada. Un marlí o peix vela (Istiophoridae) de mida d'uns 2m demostra la mida de les balenes i del cardumen.