Participació Jove

Un isard dels Abruços (Rupicapra ornata) contempla atent des de la seva talaia el familiar paisatge muntanyós mentre el sol ponent pinta els bells Apenins amb els colors daurats més harmoniosos que hauria pogut imaginar. Aquesta primavera he pogut conèixer el món muntanyós fascinant d'Itàlia. La malenconia s'apodera de mi i sento el secret de la natura salvatge, que hi deixa un paradís segur per als animals.

El que va començar com un safari ordinari va acabar amb aquest interessant albirament d'aquests elefants africans de la sabana (Loxodonta africana) bevent en un abeurador natural. Vaig gaudir canviant la meva composició per ressaltar les formes d'aquests gentils gegants. Mashatu és conegut com la terra dels gegants i sempre gaudeixo prenent imatges d'aquestes criatures.

Un matí el meu pare i jo vam anar a fer fotos d'aus a una tolla, quan vam veure el riu congelat i en ell, fulles congelades, degut a això, vaig decidir fer-li unes quantes fotos a un full amb un color molt vermellós ja que tenia molts detalls i bombolles daire.

Mona de Gibraltar (Macaca sylvanus). Quan miro aquesta foto, el cor se m'omple de pau. En pau és com em sentiria jo, si estigués al seu lloc: fermament arraulida al costat de l'abric de la meva mare, amb la meva mà recolzada a les seves fortes potes i els ulls gairebé tancats... com intentaria no adormir-me, perquè voldria romandre conscient per seguir assaborint aquest deliciós moment.

Les aranyes cranc (Thomisidae) es diuen així per la seva semblança amb el moviment lateral dels crancs que trobem a la platja. Acolten a les flors per estendre una emboscada a les preses que puguin arribar. Quan vaig veure aquest espècimen en un prat a prop de casa meva al Piemont, vaig intentar fer la foto des de dalt, obtenint una perspectiva diferent.

Una tarda de primavera, el meu pare i jo vam sortir a fotografiar aus a pocs quilòmetres de casa, en una zona on hi ha cultius i es poden veure moltes aus. Al cap de poc temps, vaig veure una cuereta groga (Motacilla flava) que estava passant-se d'unes petites branques a unes altres amb molt d'esforç i gairebé perdia l'equilibri, semblava un equilibrista en comptes d'una au.