En un llac glacial d'Islàndia els excursionistes en caiac semblaven escapar d'uns monstres imaginaris, els que formaven les figures dels icebergs que suraven a les seves aigües.
Eclosió d'un Treparaptor guadarramensis. Diuen els vells del lloc que, en les fredes nits de cel estrellat de La Pedriza, grans roques de granit s'esquerden i eclosionen d'ells els últims trepadors que queden, arrossegant-se per les seves xemeneies infernals fins arribar al cim i llavors criden al cel “Baixa'm una estrella!". Però són només històries de les muntanyes de conte.
A l’illa de La Palma es pot contemplar un dels millors cels nocturns del planeta. Això és gràcies a la seva latitud, al fet d’estar lluny del continent europeu, a l’altitud de les muntanyes respecte el nivell del mar i els seus pobles i la poca contaminació lumínica que sovint és tapada per núvols baixos.
Aragó està sembrat d'unes formacions anomenades xaragalls. Són textures esculpides per l'erosió que construeixen formes d'un altre planeta. Un escalador s'aventura cap avall uns 10 metres i treu el cap als tentacles en l'abisme.
Durant la meva visita a un dels llocs més meravellosos de la terra, com és el desert del Namib, vaig albirar un explorador que caminava solitàriament entre la mar de dunes. El joc de llum i ombres juntament amb el diminut tamany de la persona amb l'entorn em va encantar i vaig decidir retratar-ho.
Què podria ser millor que passar la nit a la muntanya? Aquesta va ser una estada nocturna entre dos volcans en erupció sota una nit estrellada. Vam tenir la sort de contemplar l'erupció de dos volcans un al costat de l'altre. A l'esquerra hi ha un petit flux de lava en el volcà Bezymianny i a la dreta, l'erupció del volcà més alt de Kamtxatka, Kliutxévskaia.
“Jugant” a les muntanyes, adaptant els teus moviments a la creació de la natura! En aquest cas; caient en una cova glacial, que va ser tallada per l'aigua i el temps. Tot sota els ulls de l'omnipotent mont Cerví.