Macá Tobiano, un nuevo amanecer
Adriana Sanz, Argentina (1970), viu des de molt petita a Chubut, Patagònia. Màster en medi ambient, es dedica a temps complet a la cura i la preservació mediambiental. A partir del seu treball ambientalista descobreix la seva passió per la fotografia de natura, des d'on busca commoure el públic amb les seves fotos per despertar més compromís i protecció dels ecosistemes i els seus integrants. És cofundadora de l'Associació Argentina de Fotògrafs de Natura (AFONA) col·laborant-hi activament. Participa amb les seves imatges a organitzacions conservacionistes, entitats de divulgació científica, revistes, entrevistes fotogràfiques. Va oferir com a jurat dels concursos Golden Turtle, FIO-Extremadura, M. Climent Picornell. Ha estat guanyadora de categoria al Golden Turtle (2019), NPOTY (2019), menció d'honor del Memorial María Luisa (2022) i finalista de diversos concursos internacionals. Participa com a ponent a festivals nacionals i internacionals de fotografia de natura.
D'acord amb les últimes recerques, es calcula que la població reproductiva actual de cabussó encaputxat (Podiceps gallardoi), localment denominat “Macá Tobiano", és inferior als 800 individus. En els últims 35 anys, l'espècie es va reduir en un 80%. Per aquesta raó, està categoritzada com Críticament Amenaçada a nivell global. Ja fa dos anys que no es reprodueix per absència de les condicions naturals que li permeten nidificar en les llacunes australs que habita. Si la seva extinció no es va concretar encara, és degut als esforços de conservació realitzats en els últims anys per agrupacions civils i actors privats decidits a salvar-ho.
Aquest cabussó viu la major part de la seva vida sense tocar terra. Aquesta pauta els fa molt dependents dels cossos lacustres que habiten. Des de fa més de dos anys que no es reprodueixen. La principal hipòtesi d'aquesta falta de reproducció és la demora en la florida de la “vinagrilla”, una espècie de volantí (Myriophyllum quitense), macròfit (planta aquàtica) que utilitzen per a construir els seus nius sobre l'aigua. També es perden molts colomins com a conseqüència la gavina cuinera i del visó americà, espècie introduïda per a pelleteria i que ha colonitzat l'àrea reproductiva dels cabussons.
L'anellat és bàsic per a conèixer millor l'activitat i distribució de l'espècie que s'efectua tant en l'estació d'estiu com en la hivernada costanera.
És fonamental sumar la fotografia al projecte “Macá Tobiano” per a documentar l'estudi científic en el seguiment d'anellats, com en el registre de comportaments, distribució i accions de camp portades endavant per a l'estudi, conservació i recuperació d'aquesta espècie única en el món.