Vaig fer aquesta foto al Parc Nacional de Duna-Ipoly, a Hongria. En un clarejar de principis d'estiu estava buscant papallones quan vaig topar amb aquestes aranyetes (Araneae) de tot just un mil·límetre de longitud. Van haver de néixer en aquell moment i van passar una mica de temps juntes abans de separar-se.
Durant un passeig primaveral per una tolla al mig del bosc, em vaig fixar en uns capgrossos de granota bruna (Rana sp.). Es recargolaven molt de pressa i al seu voltant apareixien bombolles d'aire. Vaig decidir utilitzar una de les "finestres de bombolles" com a marc per a una foto.
Entre la sorra i les roques del desert del Sàhara hi habita una de les serps més impressionants del món.La cerasta o escurçó banyut del Sàhara (Cerastes cerastes) és l'exemple perfecte d'una espècie que va prosperar als hostils deserts nord-africans. Amb les seves notòries banyes, l'escurçó ens dóna una aparença del mateix diable. Res més lluny de la realitat, ja que el comportament de la serp és realment tranquil.
El mes de juliol passat, vaig anar a un camp de carbasses (Cucurbita sp.) al matí ben d'hora. Sabent que als escarabats grocs de la carbassa (Aulacophora sp.) els agrada menjar fulles de carbassa, vaig buscar cada dia i vaig trigar més d'un mes a capturar una escena poc comuna.
Vaig fer la foto al rabeig més tranquil d'un rierol. Quan vaig trobar aquests àgils escarabats aqüàtics coneguts com a teixidors o sabaters (Gyrinus natator) orbitant la superfície de l'aigua, em vaig preguntar com fotografiar-los de la manera més interessant possible. Després de molts experiments en repetides ocasions, vaig aprofitar el ràpid i vibrant moviment dels escarabats prenent la imatge amb velocitat d'obturació llarga.
Les serps rateres orientals (Pantherophis alleghaniensis) de Florida són molt acolorides. Les ratlles daquesta espècie són molt interessants i pronunciades també quan la serp està enroscada. L'ull rodó amb la pupil·la també rodona contraresta aquestes línies definides.
Vaig trobar aquesta aranya de sac groc (Cheiracanthium punctorium) que va construir aquesta espectacular teranyina a l'herba, sota una fulla, amb dues fines capes de seda, probablement per passar la nit. La llum es filtrava a través de les copes dels arbres, il·luminant la tela des del darrere. Vaig tenir poc temps per fotografiar-la a contrallum i captar la descomposició del color a la teranyina, però després d'uns quants intents, vaig quedar satisfet.