Vaig fer aquesta foto en una zona pantanosa a prop de les ribes d'un riu. Aquí, durant l'estació freda, la inversió tèrmica genera boira que es dissipa lentament a l'alba. Un mantell de boira cobreix de blanc la vegetació palustre; només alguns arbres emergeixen com a suspesos entre els núvols.
Conjunt de Lycoperdon perlatum, el pet de llop, en un petit bosc de castanyers. Quan aquests singulars bolets maduren es forma un petit orifici al seu cim pel qual, quan es donen les condicions idònies, expel·leixen, de manera violenta, els seus milers d'espores generant ambients gairebé màgics.
Els bosquets oromediterranis estan en regressió. Un encara subsisteix en zones escarpades de Santa Bàrbara a 2.269 m a la Serra de Baza. Allà, en un inhòspit sòl calcari, destaquen sorprenents exemplars de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) de serpentines formes i de baix port respecte als seus semblants; arbres adaptatius i extremadament resistents gràcies a l'elasticitat i a la fortalesa de la seva preuada fusta.
A la costa, vaig observar una gran abundància de fucus (Fucus vesiculosus), algues vermelles (Rhodophyta) i altres. Inspirat per l'exuberància de colors i textures que oferien, vaig decidir crear una composició íntima que buscava capturar-ne l'esplendor. Entre les algues vaig descobrir un ou sec de tauró gat (Scyliorhinus canicula) que immediatament es va convertir en la joia més preada d'aquest tresor marí. Vaig aplicar un balanç de blancs fred i llum càlida rasant amb un panell led.
Al meu jardí van florir a la primavera molts bulbs d'all de taronger (Allium neapolitanum), amb grups de petites flors blanques poc "perfumades". Vaig aïllar un petit ramet de flors i el vaig capturar utilitzant petits focus de colors
La flor de pulsatil·la (Pulsatilla sp.) amb els seus pèls fins sempre ha inspirat els fotògrafs. A la meva regió natal, el Sarre, conec molts hàbitats silvestres d'aquesta bonica planta. La imatge mostra la lleugeresa aèria d'un prat primaveral ple de flors de pulsatil·la.
Avui en dia, la planta carnívora herba de la gota, resplendor de la nit o rosella d'or (Drosera rotundifolia) està en franc declivi a causa de la pèrdua d'hàbitat per les pastures alpines, però sobretot a l'acció del canvi climàtic. Atrapa insectes mitjançant peduncles per obtenir el nitrogen necessari per viure. Una adaptació extrema al medi humit on viuen aquestes diminutes i fascinants plantes.